Riddervlinders is groot, kleurryke skoenlappers van die familie Papilionidae. Daar is meer as 550 spesies,[1] en alhoewel die meerderheid tropiese soorte is, word 'n aantal soorte op al die kontinente behalwe Antarktika aangetref. Die familie bevat die grootste van alle skoenlappers, naamlik die Australasiese Voëlvlerke (genus Ornithoptera).[2]
Riddervlinders word van alle ander skoenlappers onderskei deur 'n aantal anatomiese kenmerke. Mees opmerklik beskik hul ruspes oor 'n unieke orgaan agter die kop, die sogenaamde osmaterium. Hierdie gewoonlik verskuilde orgaan, kan uitgestulp word om 'n gevurkte struktuur te vorm wanneer die ruspe bedreig word, of uitgedwing word deur sagte druk op die ruspe uit te oefen. Dit skei 'n onwelriekende terpeenstof af. Die volwassene se vlerke is dikwels met sterte toegerus, soos die gevurkte stert van sekere swaels, wat bv. aan die Swaelsterte hul naam gee.
In 2005 is reeds 552 ekstante spesies aangedui[1] wat oor die hele wêreld, behalwe Antarktika, versprei is en voorkom van seevlak tot hoë gebergtes, soos in die geval van meeste Apollovlinders. Die meerderheid riddervlinders en grootste diversiteit wat vorm en lewensstyl betref, is tuis in die trope tussen 20°N en 20°S,[3] veral Suidoos-Asië, en tussen 20°N en 40°N in Oos-Asië. Slegs 12 soorte word in Europa aangetref[4] en slegs een soort, die Ouwêreldse swaelstert, is in die Britse eilande teenwoordig.[5] Noord Amerika beskik oor 40 soorte wat tropiese soorte en Apollovlinders insluit.[6]
Die mees noordelikverspreide riddervlinder is die Arktiese apollo, Parnassius arcticus, wat binne die Arktiese sirkel in noordoostelike Jakoetia aangetref word, op 'n hoogte van 1 500 m bo seevlak.[7] In die Himalajas, word verskillende Apollo-soorte, waaronder die Gewone rooiapollo (en ander riddervlinders) gevind, wat al so hoog as 6 000 m bo seevlak aangeteken is.[8]
'n Filogenie van die Papilionidae, geskoei op dié van Nazari (2007) word gegee:[2][9]
Dit word tans aanvaar dat die subfamilie Papilioninae monofileties is.[2] Die Riddervlinders in die nominale stam Papilionini is sowat 225 spesies sterk en studies is gedoen omtrent hul voedselplant ko-ewolusie en filogenie. Ou morfologiese klassifikasies is ook as juis bevestig deurdat hulle gebondeld is. Spesies behorende aan die groepe met die Rutaceae as voedselplante vorm twee groepe ooreenkomstig met die Ou Wêreldse en Amerikaanse taksa. Dié wat op die Lauraceae en Magnoliaceae voed, is in 'n ander gebondelde groep gevind wat beide Amerikaanse en Asiatiese taksa insluit.[10]
Die Parnassinae, soos die Papilioninae, was weens morfologiese kennis vermoedelik ook monofileties, maar studies gebaseer op morfologiese en molekulêre kenmerke suggereer dat dit nie die geval is nie.[2] In die Parnassiinae, is bevind dat die genera Parnassius en Hypermnestra besonder naverwant is, gebaseer op molekulêre kennis[11] en word nou beskou as behorende aan die stam Parnassiini.[9] Daar is bevind dat die twee taksa, Archon en Luehdorfia naverwant is danksy analise van selkern- en mitochondriese DNA, en is nou verenig in die stam Luehdorfiini, ten spyte van hul gebrek aan morfologiese ooreenkomste.[9]
Die subfamilie Baroniinae word verteenwoordig deur slegs die spesie Baronia brevicornis. Die spesie is uniek in die familie deurdat dit die Fabaceae (Leguminosae) as larwevoedingsplant benut. Die Baronninae en die uitgestorwe familie Praepapilioninae deel vele uitwendige ooreenkomste en word tradisioneel beskou as die mees primitiewe families, en as sustergroep van die Riddervlinders. Onlangse navorsing suggereer dat dit moontlik nié die geval is nie, aangesien die Baroniinae slegs naverwant aan die Parnassiinae sou wees, en Praepapilio slegs aan die Papilionini, terwyl geen van die twee taksa 'n sustergroep van die orige Riddervlinders sou wees nie.[2]
|coauthors=
geïgnoreer (help) |coauthors=
geïgnoreer (help); External link in |publisher=
(help) |publisher=
(help) |publisher=
(help) |coauthors=
geïgnoreer (help); External link in |publisher=
(help) Riddervlinders is groot, kleurryke skoenlappers van die familie Papilionidae. Daar is meer as 550 spesies, en alhoewel die meerderheid tropiese soorte is, word 'n aantal soorte op al die kontinente behalwe Antarktika aangetref. Die familie bevat die grootste van alle skoenlappers, naamlik die Australasiese Voëlvlerke (genus Ornithoptera).
Riddervlinders word van alle ander skoenlappers onderskei deur 'n aantal anatomiese kenmerke. Mees opmerklik beskik hul ruspes oor 'n unieke orgaan agter die kop, die sogenaamde osmaterium. Hierdie gewoonlik verskuilde orgaan, kan uitgestulp word om 'n gevurkte struktuur te vorm wanneer die ruspe bedreig word, of uitgedwing word deur sagte druk op die ruspe uit te oefen. Dit skei 'n onwelriekende terpeenstof af. Die volwassene se vlerke is dikwels met sterte toegerus, soos die gevurkte stert van sekere swaels, wat bv. aan die Swaelsterte hul naam gee.
Los papiliónidos (Papilionidae) son una familia de lepidópteros glosaos del clado Ditrysia, dacuando llamaes papilios o pepenes. Son grandes y de vistosos colores. Hai unes 600 especies, la mayoría tropicales, pero habiten en tolos continentes sacante l'Antártida. Inclúi les caparines diurnes más grandes, les del xéneru Ornithoptera d'Australia.[1]
La familia difier de toles otres caparines por delles carauterístiques; la más notable ye que los sos guxanos tienen un órganu únicu detrás de la cabeza, el osmeterium. De normal ocultu, esta estructura en forqueta puede ser evertida cuando'l guxanu vese amenaciada, y emite secreciones golioses que contién terpenos. Les nales de los adultos tienen unes coles» o allongamientos que posiblemente sirven pa engañar al predador faciéndo-y creer que son les antenes.
Los imagos o adultos son grandes, cola cabeza gruesa y los güeyos prominentes, palpos curtios y antenes terminaes en grandes maces. Con trés pares de pates funcionales, d'igual llargor, fuertes y afeches a la marcha y a garrase a les plantes que visiten, y terminaes en dos uñes. Les anches nales tienen la venación bien marcada y l'alviola discal zarrada, con una sola vena añal nes nales posteriores que'l so cantu internu ye daqué cóncavu. Delles especies tienen apéndices a manera de coles nes nales posteriores.[2][3]
Nun suel esistir dimorfismu sexual acusáu, anque les femes, más escases que los machos, suelen ser daqué mayores y con un abdome más avolumáu y arrondáu.[2]
Los güevos suelen ser de color blancu o mariellu y esféricos. Los bárabos tienen osmeterium, son cilíndriques y grandes, y realicen la crisalida afitándola pol cremáster a la planta hospedadora y suxetandose con una faxa de seda; sacante les del xéneru Parnassius que formen un burdo brotu llibre nel suelu.[2]
Esta familia subdividise en tres subfamilies: Baroniinae, Parnassiinae y Papilioninae, los dos últimes estrémense de la mesma en diverses tribus. Éstes son Baroniini, Parnassiini, Zerynthiini, Luehdorfiini, Leptocircinini, Teinopalpini, Troidiini y Papilioniini. Una subfamilia adicional, Praepapilioninae, tien un solu miembru estinguíu conocíu a partir d'un fósil.[4]
La filoxenia propuesta por Reed y Sperling en 2006 ye la siguiente:[1]
Les tribu Papilionini inclúi cerca de 225 especies y estudióse la so filoxenia al respective de la coevolución coles sos plantes güéspedes. L'estudiu topó que son un grupu monofiléticu y demostró que les vieyes clasificaciones morfolóxiques son válides. Les especies que s'alimenten de plantes de la familia Rutaceae formen dos grupos correspondiendo a taxones del Viejo y del Nuevu Mundu. Les que s'alimenten de lauráceas y magnoliáceas constitúin otru clado qu'inclúi dos taxones, d'Asia y d'América.[5]
Les tribus Zerynthiini y Luehdorfiini (Parnassiinae), y Troidini (Papilioninae), aliméntense puramente d'aristoloquiáceas. Munches especies d'esta familia de plantes producen acedos aristolóquicos que les faen non apetecedores a los predadores, tantu nos estadios llarvales como adultos.[6]
La subfamilia Baroniinae tien un solu representante, Baronia brevicornis, únicu una y bones los bárabos aliméntense de lleguminoses.
Los apolos, Parnassiinae, son un grupu carauterísticu y toles sos especies son alpines y capaces de vivir a gran altitú. Munches especies tienen dos pequeñes llurdios acolorataos nes sos nales posteriores. Dempués del apareamiento, el machu d'estes caparines produz una sustanza gomoso qu'usa pa sellar el poru xenital femenín, previniendo que s'aparie nuevamente. Suelen pupar de manera llibre nel suelu, formando un rudimentariu brotu. En rexones templaes, pasen los iviernos nun estadiu pupal de diapausa. Los xéneros Parnassius y Hypermnestra tán desaxeradamente rellacionaos según estudios moleculares.[7]
Siendo tan grandes y vistoses son bien apreciaes polos coleccionistes polo que lleguen a criase pa esti fin, como'l casu de la gran caparina Papilio homerus.[cita [ensin referencies]
N'estáu larvariu, munchos miembros de la familia aliméntense de plantes de les families Rutaceae, ente les que s'atopen los cítricos, y Annonaceae, chirimoyes y otros frutales, polo que pueden ser consideraes plaga.[8]
Los papiliónidos (Papilionidae) son una familia de lepidópteros glosaos del clado Ditrysia, dacuando llamaes papilios o pepenes. Son grandes y de vistosos colores. Hai unes 600 especies, la mayoría tropicales, pero habiten en tolos continentes sacante l'Antártida. Inclúi les caparines diurnes más grandes, les del xéneru Ornithoptera d'Australia.
La familia difier de toles otres caparines por delles carauterístiques; la más notable ye que los sos guxanos tienen un órganu únicu detrás de la cabeza, el osmeterium. De normal ocultu, esta estructura en forqueta puede ser evertida cuando'l guxanu vese amenaciada, y emite secreciones golioses que contién terpenos. Les nales de los adultos tienen unes coles» o allongamientos que posiblemente sirven pa engañar al predador faciéndo-y creer que son les antenes.