Die Matoppie of Witgat (Boscia albitrunca) is 'n kleinerige boom, gewoonlik 6 m hoog, maar uitsonderlik tot 10 m hoog. In Engels staan die boom bekend as die Shepherd's tree.
Dit is 'n immergroen boom inheems aan Suider-en tropiese Afrika, wat voorkom in die warm, droë, en dikwels brak laagliggende gebiede, soms op kalkkoppies asook rotsagtige terrein. Dit is 'n algemene boom in die Bosveld en Laeveld, behalwe in die Oos- en Wes-Kaap.
Hierdie boom het 'n prominente, stewige wit stam, dikwels met repies van ruwe, donker bas. Die kroonblare word dikwels deur bokke gevreet, asook deur ander grasvreters wat die blare kan bereik, wat lei tot 'n opvallende plat onderkant. Die blare is smal, omgekeerd lansetvormig, baie kompak met onduidelike are, behalwe vir die duidelike hoofaar. Die blomme is klein, groen-geel, ster-vormig en gegroepeer. Die vrugte, op 'n gelede steel, is sowat 10 mm in deursnee en het 'n bros vel met wit vlees en 'n groot endokarp.
Die Matoppie of Witgat (Boscia albitrunca) is 'n kleinerige boom, gewoonlik 6 m hoog, maar uitsonderlik tot 10 m hoog. In Engels staan die boom bekend as die Shepherd's tree.
Dit is 'n immergroen boom inheems aan Suider-en tropiese Afrika, wat voorkom in die warm, droë, en dikwels brak laagliggende gebiede, soms op kalkkoppies asook rotsagtige terrein. Dit is 'n algemene boom in die Bosveld en Laeveld, behalwe in die Oos- en Wes-Kaap.
Hierdie boom het 'n prominente, stewige wit stam, dikwels met repies van ruwe, donker bas. Die kroonblare word dikwels deur bokke gevreet, asook deur ander grasvreters wat die blare kan bereik, wat lei tot 'n opvallende plat onderkant. Die blare is smal, omgekeerd lansetvormig, baie kompak met onduidelike are, behalwe vir die duidelike hoofaar. Die blomme is klein, groen-geel, ster-vormig en gegroepeer. Die vrugte, op 'n gelede steel, is sowat 10 mm in deursnee en het 'n bros vel met wit vlees en 'n groot endokarp.
Boscia albitrunca, l'árbol de los pastores o, como-y llamen los ingleses (sheperd's tree), witgat o witgatboom en afrikáner y xukutsi en tswana, ye un árbol bien común nes zones seques del sur d'África, polo que tamién se-y llama l'árbol de la vida, como sosten tantu d'humanos como d'animales.
Trátase d'un árbol pequeñu o de mediu tamañu qu'algama de 5 a 7 metros a lo más, de copa trupa y arrondada. El tueru ye llisu y el so color bazcuya del blancu abuxáu al amarellentáu (d'ende'l nome de la especie: albitrunca “de tueru blancu”). Les fueyes, d'un tonu verde buxu, de 20 a 50 mm de llargor y de 6 a 25 mm d'anchor máximo, son llanceolaes, col ápiz arrondáu y el peciolu bien curtiu. Les flores, pequeñes y bien golioses, formen recímanos trupos nes cañes d'una tonalidá verde amarellentada de xunetu a payares. Nun tienen pétalos y miden unos 3 mm. El frutu, globular, amarellentáu y llisu, tien 10 mm de diámetru y da llugar a una grana per cabeza.
Crez en zones seques del sur d'África, n'Botsuana, Zambia, Zimbabue, Mozambique y Sudáfrica. Ta consideráu unu de los árboles importantes pol so usu del Kalahari.
Numberosos animales esgamoten l'árbol, ente ellos xirafes, oryx, kudos, oveyes, cabres y vaques, de manera que siempres apaez desramáu pela so parte inferior. Nel casu del ganáu doméstico, hai que tener curiáu cola cantidá de fueyes que comen, pos dan mal gustu a la carne y a la lleche. Tamién alimenta a les canesbes de delles camparines. El fervinchu de les fueyes sirve pa tratar infeiciones nos güeyos de les vaques.
El raigañu machucada puede comese y úsase como sustitutu del café. Tamién sirve pa faer una bébora llixeramente alcohólico y aplícase nes hemorroides. Los frutos usar pa otres enfermedaes y les flores sirven como condimento. La madera sirve pa faer instrumentos de cocina.
Boscia albitrunca foi reportada como planta hospedera de les caparines Belenois zochalia, Colotis agoye, Colotis antevippe, Belenois aurota, Colotis celimene, Belenois creona, Appias epaphia, Pinacopteryx eriphia, Colotis eris, Colotis euippe, Colotis evenina, Colotis regina, Colotis subfasciatus.[1][2][3]
Boscia albitrunca describióse por (Burch.) Gilg-Ben. y espublizóse en Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie 53: 212. 1915.[4]
Boscia: nome xenéricu que que foi dau n'honor del botánicu Louis-Augustin Bosc d'Antic.
albitruncata: epítetu llatín que significa "blancu truncáu"
Boscia albitrunca, l'árbol de los pastores o, como-y llamen los ingleses (sheperd's tree), witgat o witgatboom en afrikáner y xukutsi en tswana, ye un árbol bien común nes zones seques del sur d'África, polo que tamién se-y llama l'árbol de la vida, como sosten tantu d'humanos como d'animales.
Detalle Vista del árbol nel so hábitat