Kakiebos (Tagetes minuta) is 'n onkruid. Dit het Suid-Afrika gedurende die Tweede Vryheidsoorlog binnegedring toe dit saam met die voer uit Argentinië hier aangeland het. Dit het gou 'n onkruid oral in die land geword.
Kakiebos (Tagetes minuta) is 'n onkruid. Dit het Suid-Afrika gedurende die Tweede Vryheidsoorlog binnegedring toe dit saam met die voer uit Argentinië hier aangeland het. Dit het gou 'n onkruid oral in die land geword.
Blomme
Blare
Tagetes minuta ye una especie del xéneru Tagetes nativa de la parte meridional de Suramérica[1]: la mariña, sierra y amazonía del Perú, nos Yungas y valles altos de Bolivia, nos valles interandinos d'Ecuador y foi introducida en Méxicu, Estaos Xuníos, Australia, Asia y África.[2]
Ye una yerba añal de la familia de les asteracees. De porte erecto, puede algamar hasta 50 cm d'altor; tien fueyes llanceolaes, dentaes y un golor fuerte.
Usar na gastronomía peruana como condimento na preparación d'ajíes tales como salsicucho, guisos y rustíos. Ye un ingrediente indispensable na preparación de la ocopa,[3] un mueyu de ají, cebolla, ayos y maní típica de la rexón d'Arequipa, a sirvise sobre papes cocíes. Ye xuntu al chincho una de les yerbes arumoses indispensables pa la pachamanca[4] y unu de los componentes del arreglo del pollu al caricote.
Pa la preparación d'un mueyu de huacatay empléguense namái les fueyes fresques, arrancaes a mano y ensin tarmos. Les fueyes pueden ser molíes en morteru o batán o licuaes con aceite, ají y otros ingredientes pa formar una masa similar al pesto, o preparada con quesu frescu, lleche y nueces. Les fueyes seques pierden casi por completu'l so arume y sabor. Pa guisos amiéstase una ramina na olla, que depués se retira. La yerba tien altu rendimientu y una ramina de seis a ocho fueyes algama pa seis porciones de mueyu de ocopa o pa una entera olla de guisu.
Na gastronomía boliviana ye llargamente utilizada en delles variantes de la llajua según na preparación de Quesu Humacha platu típicu consistente en papes y panoyes de maízcocíos y bañaos nun mueyu de quesu y yerbes arumoses que tradicionalmente sirvir en Selmana Santa.
El huacatay tamién puede ser usáu como pesticida (nematicida). Atribúyense-y propiedaes melecinales como dixestivu, carminativo y antiabortivo. El fervinchu de les sos fueyes usar pa solliviar los dolores gástricos y la decocción de les sos flores y fueyes fresques pa solliviar los catarros y bronquitis. D'el so fueyes estrayi un aceite esencial utilizáu en perfumería y aromaterapia.
Tagetes minuta' describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 887. 1753.[5] La especie tipo ye: Tagetes patula L.
Tagetes: nome xenéricu que provién de la mitoloxía etrusca Tages.[6]
minuta: epítetu llatín que significa "pequeña".[7]
Tagetes minuta ye una especie del xéneru Tagetes nativa de la parte meridional de Suramérica: la mariña, sierra y amazonía del Perú, nos Yungas y valles altos de Bolivia, nos valles interandinos d'Ecuador y foi introducida en Méxicu, Estaos Xuníos, Australia, Asia y África.