dcsimg

Kakiebos ( Afrikaans )

provided by wikipedia AF

Kakiebos (Tagetes minuta) is 'n onkruid. Dit het Suid-Afrika gedurende die Tweede Vryheidsoorlog binnegedring toe dit saam met die voer uit Argentinië hier aangeland het. Dit het gou 'n onkruid oral in die land geword.

Sien ook

Bron

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia skrywers en redakteurs
original
visit source
partner site
wikipedia AF

Kakiebos: Brief Summary ( Afrikaans )

provided by wikipedia AF

Kakiebos (Tagetes minuta) is 'n onkruid. Dit het Suid-Afrika gedurende die Tweede Vryheidsoorlog binnegedring toe dit saam met die voer uit Argentinië hier aangeland het. Dit het gou 'n onkruid oral in die land geword.

 src=

Blomme

 src=

Blare

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia skrywers en redakteurs
original
visit source
partner site
wikipedia AF

Tagetes minuta ( Asturian )

provided by wikipedia AST

Tagetes minuta ye una especie del xéneru Tagetes nativa de la parte meridional de Suramérica[1]: la mariña, sierra y amazonía del Perú, nos Yungas y valles altos de Bolivia, nos valles interandinos d'Ecuador y foi introducida en Méxicu, Estaos Xuníos, Australia, Asia y África.[2]

"
Vista de la planta
"
Fueyes
"
Flores
"
Kawunyira en Entebbe, Uganda

Descripción

Ye una yerba añal de la familia de les asteracees. De porte erecto, puede algamar hasta 50 cm d'altor; tien fueyes llanceolaes, dentaes y un golor fuerte.

Usos

Usar na gastronomía peruana como condimento na preparación d'ajíes tales como salsicucho, guisos y rustíos. Ye un ingrediente indispensable na preparación de la ocopa,[3] un mueyu de ají, cebolla, ayos y maní típica de la rexón d'Arequipa, a sirvise sobre papes cocíes. Ye xuntu al chincho una de les yerbes arumoses indispensables pa la pachamanca[4] y unu de los componentes del arreglo del pollu al caricote.

Pa la preparación d'un mueyu de huacatay empléguense namái les fueyes fresques, arrancaes a mano y ensin tarmos. Les fueyes pueden ser molíes en morteru o batán o licuaes con aceite, ají y otros ingredientes pa formar una masa similar al pesto, o preparada con quesu frescu, lleche y nueces. Les fueyes seques pierden casi por completu'l so arume y sabor. Pa guisos amiéstase una ramina na olla, que depués se retira. La yerba tien altu rendimientu y una ramina de seis a ocho fueyes algama pa seis porciones de mueyu de ocopa o pa una entera olla de guisu.

Na gastronomía boliviana ye llargamente utilizada en delles variantes de la llajua según na preparación de Quesu Humacha platu típicu consistente en papes y panoyes de maízcocíos y bañaos nun mueyu de quesu y yerbes arumoses que tradicionalmente sirvir en Selmana Santa.

El huacatay tamién puede ser usáu como pesticida (nematicida). Atribúyense-y propiedaes melecinales como dixestivu, carminativo y antiabortivo. El fervinchu de les sos fueyes usar pa solliviar los dolores gástricos y la decocción de les sos flores y fueyes fresques pa solliviar los catarros y bronquitis. D'el so fueyes estrayi un aceite esencial utilizáu en perfumería y aromaterapia.

Taxonomía

Tagetes minuta' describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 887. 1753.[5] La especie tipo ye: Tagetes patula L.

Etimoloxía

Tagetes: nome xenéricu que provién de la mitoloxía etrusca Tages.[6]

minuta: epítetu llatín que significa "pequeña".[7]

Sinonimia
  • Tagetes bonariensis Pers.
  • Tagetes glandulifera Schrank
  • Tagetes glandulosa Schrank ex Link
  • Tagetes porophyllum Vell.
  • Tagetes tinctoria Hornsch.[8]

Nome común

  • Nel Perú conózse-y como "huacatay", nome que provién del quechua.
  • En Bolivia como "wacataya" o "wacatea". N'Ecuador como tzintzo o ashna yuyo. En Uganda conózse-y como Kawunyira n'idioma Luganda.
  • "chinchilla"[9] el nome patrón propuestu por Petetín en 1984,[10] tamién llamada "amores secos",[9] "chil chil",[9] "floramar",[9] "manzanilla montés",[9] "margarita",[9] "quenchiué",[9] "quinquilla",[9] "suico",[9] "suique",[9] "suiquillo".[9]

Referencies

  1. «USDA GRIN Taxonomy».
  2. http://www.conabio.gob.mx/malezasdemexico/asteraceae/tagetes-minuta/fiches/ficha.htm
  3. Una Fiesta del Sabor, S. 268
  4. Una Fiesta del Sabor, S. 314.
  5. «Tagetes minuta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 17 d'agostu de 2012.
  6. Everett, Thomas H. (1982). The New York Botanical Garden illustrated encyclopedia of horticulture. Taylor & Francis.
  7. N'Epítetos Botánicos
  8. «Tagetes minuta». The Plant List. Consultáu'l 26 de febreru de 2015.
  9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 Ángel Marzocca. 1997 Vademécum de maleces melecinales de l'Arxentina. Orientación Gráfica Editora, Buenos Aires, Arxentina.
  10. Carlos A. Petetín, 1984. "Patrón pa nomes comunes de les maleces de la República Arxentina". Revista Maleces Volume 12 nᵘ4. ASAM, Buenos Aires, Arxentina. Citada en Marzocca (1997) Vademécum de maleces melecinales de l'Arxentina. y en Aníbal R. Molina (2011, segunda edición) Maleces arxentines.

Bibliografía

  • Guardia, Sara Beatriz: Una Fiesta del Sabor. El Perú y les sos comíes.. Edición Bonus, Lima 2002, ISBN 9972-9603-0-7.

Enllaces esternos

"Cymbidium Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Tagetes minuta: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST
Tagetes minuta

Tagetes minuta ye una especie del xéneru Tagetes nativa de la parte meridional de Suramérica: la mariña, sierra y amazonía del Perú, nos Yungas y valles altos de Bolivia, nos valles interandinos d'Ecuador y foi introducida en Méxicu, Estaos Xuníos, Australia, Asia y África.

" Vista de la planta " Fueyes " Flores " Kawunyira en Entebbe, Uganda
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST