Acanthaceae, of die akantfamilie, is ’n familie blomplante met 250 genera en sowat 2 500 spesies. Die meeste is tropiese of subtropiese kruidgewasse, struike of klimoppe wat in Maleisië, Afrika, Brasilië en Sentraal-Amerika voorkom; sommige is epifiete. Net ’n paar spesies kom in gematigde streke voor. Dit word in feitlik enige habitat aangetref, van woude tot kusstreke.
In Suid-Afrika is daar sowat 30 genera en 200 spesies,[3] hoofsaaklik in die somerreënvalstreke.
Plante in die familie het eenvoudige, teenoorstaande blare wat getand of gelob is, sonder steunblare. Die blomme is sigomorf (tweesydig simmetries) en vyftallig, met amper vry kelkblare. ’n Kleurryke skutblaar dra gewoonlik elke blom; in sommige spesies is die skutblaar groot en uitspattig. Die vrug, wat tweehokkig is, bevat min sade. Die sade word uitgeskiet wanneer die vrug oopbars.
’n Spesie wat gewild is in gematigde streke, is die wilderabarber (Acanthus mollis), ’n kruidagtige meerjarige plant met groot blare. Die swartoognooi (Thunbergia alata) kom van tropiese Afrika tot in KwaZulu-Natal voor en die sakemansplant (Justicia capensis) in die Oos-Kaap en Griekwaland-Wes.
Acanthaceae, of die akantfamilie, is ’n familie blomplante met 250 genera en sowat 2 500 spesies. Die meeste is tropiese of subtropiese kruidgewasse, struike of klimoppe wat in Maleisië, Afrika, Brasilië en Sentraal-Amerika voorkom; sommige is epifiete. Net ’n paar spesies kom in gematigde streke voor. Dit word in feitlik enige habitat aangetref, van woude tot kusstreke.
In Suid-Afrika is daar sowat 30 genera en 200 spesies, hoofsaaklik in die somerreënvalstreke.
Les acantacees (Acanthaceae) son una familia botánica qu'axunta 256 xéneros[1] y unes 2.770 especies de zones tropicales y subtropicales. El so nome deber a unu de los sos representantes, l'acanto, una herbal emplegada en xardinería nes zones templaes y que les sos fueyes inspiraron na Grecia antigua la decoración del capitel corintiu.
Inclúi xéneros d'interés melecinal, como Xusticia, con especies riques n'antidepresivos.
El so porte ye xeneralmente herbal, con fueyes simples, enteres, opuestes y decusaes y carentes d'estípules. Les flores suelen ser pentámeras, zigomorfes y hermafrodites, con braćtees bien llamatives, y les infloresecencias, cimosas o racemoses. La mota xeneralmente ye campanuláu o bilabiáu.
El androcéu correspuende a 2 ó 4 estames didínamos, con un polen bien variable en morfoloxía. El xinecéu ye súperu y formar dos carpelos soldaos. El frutu ye xeneralmente una cápsula loculicida.
La mayor parte de los 256 xéneros reagrupense en tres subfamilies y delles tribus y subtribus como s'indica de siguío:
Les acantacees (Acanthaceae) son una familia botánica qu'axunta 256 xéneros y unes 2.770 especies de zones tropicales y subtropicales. El so nome deber a unu de los sos representantes, l'acanto, una herbal emplegada en xardinería nes zones templaes y que les sos fueyes inspiraron na Grecia antigua la decoración del capitel corintiu.
Inclúi xéneros d'interés melecinal, como Xusticia, con especies riques n'antidepresivos.