Habenaria repens, ye una especie d'orquídea xeneralizaes en toa América dende Méxicu y la Indies Occidentales al sur d'Arxentina, según nel sureste de los Estaos Xuníos dende Texas y Oklahoma al este de Florida y les Carolines, amás d'una población aisllada en Virxinia.[1][2][3][4][5][6][7][8][9][10][11][12]
Descripción
Ye una orquídea de pequeñu a gran tamañu, con vezu terrestre que s'atopa na agua enllancada como una orquídea acuática en banzaos, cabianes de carretera y canales o como terrestre en zones pantanoses y ye la especie de Habenaria mas llargamente distribuyida nos EE.XX.. Tien tubérculos en forma de figu y los raigaños son peludas con un tarmu erecto que lleven delles fueyes, linear-llanceolaes, agudes a acuminaes, xuntes basales que son amenorgaes a bráctees escontra'l ápiz del tarmu. Esta orquídea puede floriar en cualquier dómina del añu y produzse nuna erecta y densamente floriáu, recímanu terminal con 10 a 50 flores.[13]
Propiedaes
Un compuestu fenólico llamáu habenariol puede atopase en H. repens.[14] Actúa como un elementu de disuasión d'alimentación de los predadores.[15]
Taxonomía
Habenaria repens describióse por Thomas Nuttall y espublizóse en The Xenera of North American Plants 2: 190. 1818.[16]
- Veriedaes aceptaes
- Sinonimia
-
Habenaria aranifera Lindl.
-
Habenaria nuttallii Small
-
Habenaria palustris Acuña *
Habenaria paucifolia var. estolonifer M.N.Correa * Habenaria pseudorepens Schltr.
-
Habenaria radicans Griseb.
-
Habenaria sceptrodes Rchb.f.
-
Habenaria tricuspis A.Rich.
-
Mesicera repens (Nutt.) Raf.
-
Orchis repens (Nutt.) Alph.Wood
-
Orchis repens (Nutt.) Raf.
-
Platanthera foliosa Brongn.
-
Platanthera repens (Nutt.) Alph.Wood[17][18]
Ver tamién
Referencies
-
↑ Kew World Checklist of Selected Plant Families
-
↑ Flora of North America v 26 p 582, Habenaria repens Nuttall, Xen. N. Amer. Pl. 2: 190. 1818.
-
↑ Biota of North America Program, county distribution map
-
↑ Hammel, B.Y. & al. (2003). Manual de Plantes de Costa Rica 3: 1-884. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
-
↑ Nelson Sutherland, C.H. (2008). Catálogu de los plantes vasculares d'Hondures. Espermatofitas: 1-1576. SERNA/Guaymuras, Tegucigalpa, Honduras.
-
↑ Hokche, O., Berry, P.Y. & Huber, O. (eds.) (2008). Nuevu Catálogu de la Flora Vascular de Venezuela: 1-859. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela.
-
↑ Gonzáles Tamayo, J.R. & Hernández Hernández, L. (2010). Les Orquídees del occidente de Méxicu 1: 1-303. Coecytjal.
-
↑ Schinini, A. (2010). Orquídees natives del Paraguay. Rojasiana 9: 1-316.
-
↑ Ferreira, A.W.C., Lima, M.I.S. & Pansarin, Y.R. (2010). Orchidaceae na região central de São Paulo, Brasil. Rodriguésia; Revista do Institutu de Biologia Vexetal, Jardim Botânico y Estaçao Biologica do Itatiaya 61: 243-259.
-
↑ Batista, J.A.N., de Bem Bianchetti, L., González-Tamayo, R., Figueroa, X.M.C. & Cribb, P.J. (2011). A synopsis of New World Habenaria (Orchidaceae) II. Harvard Papers in Botany 16: 233-273.
-
↑ Baptista, J.A.N., Menini Netu, L. & Vale, A.A. (2012). Three new species, four new records and an updated checklist of Habenaria (Orchidaceae) from Rio Grande do Sul, Brazil. Nordic Journal of Botany 30: 277-290.
-
↑ Acevedo-Rodríguez, P. & Strong, M.T. (2012). Catalogue of seed plants of the West Indies. Smithsonian Contributions to Botany 98: 1-1192.
-
↑ «Habenaria repens» (inglés). Internet Orchid Species Photo Encyclopedia. Consultáu'l 23 d'agostu de 2014.
-
↑ A phenolic antioxidant from the freshwater orchid, Habenaria repens. Johnson MK, Alexander KE, Lindquist N and Apondero G, Comp Biochem Physiol C Pharmacol Toxicol Endocrinol., February 1999, volume 122, issue 2, pages 211-214, PMID 10190047
-
↑ Habenariol, a freshwater feeding deterrent from the aquatic orchid Habenaria repens (Orhicaceae). Wilson D.M, Fenical W, Hai M.Y, Lindquist N and Bolser R, Phytochemistry, 1999, Volume 50, pages 1333-1336, doi 10.1016/s0031-9422(98)00340-9
-
↑ «Habenaria repens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 23 d'agostu de 2014.
-
↑ «Habenaria repens». The Plant List. Consultáu'l 23 d'agostu de 2014.
-
↑ «Habenaria repens». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 23 d'agostu de 2014.
Bibliografía
- CONABIO. 2009. Catálogu taxonómicu d'especies de Méxicu. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
- Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamá.
- Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
- Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistaos Floríst. Méxicu 1: 1–123.
- Dodson, C.H. 2001. Dresslerella–Lepanthes. 2: 219–419. In C.H. Dodson Native Ecuad. Orchids. ~Dresslerella~-~Lepanthes~. Editorial Llomba, Medellín.
- Dodson, C.H. & P.M. Dodson. 1980. Orchids of Ecuador. Icon. Pl. Trop. 2: 101–200.
- Dressler, R.L. 2003. Orchidaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 3. B.Y. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 93: 1–595.
- Flora of North America Editorial Committee, y. 2002. Magnoliophyta: Liliidae: Liliales and Orchidales. Fl. N. Amer. 26: i–xxvi, 1–723.
- Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
Enllaces esternos
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.