dcsimg

Blaaspootjie ( Afrikaans )

provided by wikipedia AF

Blaaspootjies (orde Thysanoptera) is baie klein insekte wat hoofsaaklik van plantsappe lewe. As gevolg van die lang rye fraiings aan weerskante van die diertjies se twee pare vlerke word hulle ook fraiingvlerkiges genoem. Nie alle spesies van die blaaspootjies het egter vlerke nie. Sommige spesies blaaspootjies kan ernstige plae wees op gewasse soos tabak, uie, tamaties, dennebome, sitrus, ens. Hulle kan ook draers van plantvirussiektes wees.

Voorkoms

Volwasse blaaspootjies is klein, afgeplatte of silindriese insekte. Die meeste blaaspootjies is 1-2 mm lank, maar daar is wel soorte wat tussen 0,5 mm en 14 mm lank kan wees. Op die kop het die blaaspootjie twee voelhorings wat tussen 6 en 9 litte bevat, 2 saamgestelde oë en dikwels ook 3 osellusse (enkelvoudige oë). Die agterlyf bestaan uit 11 segmente, waarvan die elfde segment onontwikkel is. Hoewel blaaspootjies in groot getalle dwarsoor die wêreld voorkom, is hulle skugter en word hulle selde opgemerk.

Gedrag

Blaaspootjies lewe gewoonlik in en op plantdele waaruit hulle sap suig met behulp van hul mondstilette. Hoewel sommige spesies op net een spesifieke soort plant gevind kan word, is daar ander soorte wat minder kieskeurig is. Sekere blaaspootjies lewe nie van plante nie, maar wel van ander insekte.

Blaaspootjies kan nie baie goed vlieg nie en is van die wind afhanklik vir verplasing oor 'n groot afstand. Sommige spesies het geen vlerke nie of het onvolledig ontwikkelde vlerke en gebruik voorwerpe wat op water dryf, as vervoermiddel. Die pote van hierdie diertjies vorm nie kloutjies soos in die geval van die meeste insekte nie, maar wel blasies waarmee hulle hul aan 'n oppervlak kan vasheg.

Blaaspootjies word in twee subordes verdeel: die Terebrantia en die Tubulifera. Die wyfies van die suborde Terebrantia het 'n lêboor, terwyl wyfies van die suborde Tubulifera geen lêboor het nie.

Ontwikkeling

Hoewel blaaspootjies sonder bevrugting kan voortplant (partenogenese), vermeerder hierdie diertjies tog gewoonlik deur geslagtelike voortplanting. Die paring van die mannetjie met die wyfie, wat heelwat groter as hy is, kan slegs enkele sekondes of solank as een uur duur. By sekere spesies van die genus Limothrips paar die mannetjie nie met 'n volwasse wyfie nie, maar wel met 'n vroulike nimf. Tussen 25 en 300 eiers word gelê. Die larwes, wat ná 2 tot 20 dae uit die eiertjies broei, Iyk net soos die volwasse blaaspootjies. Nadat die larwes twee maal vervel het, is die insek in 'n voornimf-stadium. Ná een (Terebrantia) of twee (Tubulifera) nimfstadia is die dier volwasse.

Wanneer blaaspootjies sap uit plantweefsel suig, kan die plant se groei gestrem word, en dit kan daartoe aanleiding gee dat die plant uiteindelik doodgaan. Blaaspootjies is ook draers van plantvirussiektes en kan skadelike skimmels en bakterieë versprei. Tog is nie alle blaaspootjies skadelik nie. Tot die nuttige blaaspootjies behoort die spesies wat ander blaaspootjies, blaarluise of myte eet.

Bronnelys

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia skrywers en redakteurs
original
visit source
partner site
wikipedia AF

Blaaspootjie: Brief Summary ( Afrikaans )

provided by wikipedia AF

Blaaspootjies (orde Thysanoptera) is baie klein insekte wat hoofsaaklik van plantsappe lewe. As gevolg van die lang rye fraiings aan weerskante van die diertjies se twee pare vlerke word hulle ook fraiingvlerkiges genoem. Nie alle spesies van die blaaspootjies het egter vlerke nie. Sommige spesies blaaspootjies kan ernstige plae wees op gewasse soos tabak, uie, tamaties, dennebome, sitrus, ens. Hulle kan ook draers van plantvirussiektes wees.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia skrywers en redakteurs
original
visit source
partner site
wikipedia AF

Thysanoptera ( Asturian )

provided by wikipedia AST
"
Adultos (negros) y bárabos (amarellentaes) de Suocerathrips linguis sobre Sansevieria trifasciata.
"
Seición del aparatu bucal: C=canal alimentario, S=canal salivar, colloráu=llabro, verde=quexal, mariellu=maxilar y palpos, azul=hipofaringe, celeste=llabiu y palpos.

Los tisanópteros (Thysanoptera, gr. tysanos, "flecu" y pteron, "nala") son un orde de pequeños inseutos neópteros, llamaos dacuando trips, thrips o arañuelas. Suelen ser de color marrón o negru. La so alimentación ye casi puramente de vexetales o de fungos. Dalgunos son depredadores d'otros artrópodos. Otros viven dientro de les agalles de Coccoides. Podemos atópase en zones bien variaes: soterraños, presentes en plantes cultivaes, etc. conocen unes 5.600 especies.[1] Munches especies son plagues de plantes cultivaes y vectores de virus, como'l virus de la morenura del tomate.

Morfoloxía

Son inseutos de tamañu pequeñu (1 - 6 mm), lo normal ye 1 - 3 mm, de forma cilíndrica, allargada y col estremu posterior bien agudu. Son de color mariellu, castañal o negru con bandes alternantes, clares y escures.

La cabeza ye pequeña y hipognata, de contorna rectangular. Tienen aparatu bucal asimétricu raedor - suctor col cual rayen y llacerien la superficie del vexetal y depués zuquen los zusmios esparnaos col conu bucal sorbiendo al traviés de la canal alimenticia. Les sos antenes son bien curties (5 a 10 alfayes) filiformes o moniliformes. Los güeyos son compuestos con amenorgáu númberu de omatidios; tienen 2 o 3 ocelos .

El tórax tien el protórax llibre, bien desenvueltu, el meso y el metatórax fundíos, formando'l pterotórax. Hai especies ápteras (ensin nalas) y alaes. Nesti postreru caso les nales son bien estreches, casi ensin venes, y arrodiaes d'unos filamentos (flecos) que-yos dan aspeutu de plumes. Polo xeneral nun son bonos voladores pero sí pueden saltar. La condición de ápteros lleva consigo delles variaciones morfolóxiques (tamañu d'antenes, ausencia d'antenes, diferencia de coloración) y polo xeneral predomina nos machos. Les pates son ambulatorias; los tarsos tien 1 o 2 segmentos, con un arolio en forma de vesícula, retráctil, que sirve como órganu d'adherencia a manera de ventosa.

L'abdome tien 11 segmentos, el postreru bien amenorgáu y escarez de cercos. Nel suborde Terebrantia los segmentos X y XI formen un conu con una hendidura ventral que nes femes agospia'l ovipositor (con forma de focete), dentáu y cortante. Nel suborde Tubulífera los segmentos X y XI formen un tubu ensin hendidura ventral y presenten oviscapto en forma de tubu.

Ciclu biolóxicu

Ciclu biolóxicu ye de 15 a 18 díes en Thrips tabaci, depende principalmente de la temperatura. Produz 11 a 12 xeneraciones per añu. La llonxevidá va d'un mes a un añu.

Anque los tisanópteros son hemimetábolos, munches especies sufren una metamorfosis estendida na cual la etapa inmadura final ta en reposu y nun s'alimenta, análoga a una pupa d'un holometábolo, qu'inclusive dacuando s'atopen zarraos nun brotu de seda, polo que pueden ser clasificaos como hemimetábolos neometábolos.[2]

Taxonomía

Thysanoptera

Terebrantia


Melanothripidae



otros Terebrantia



Tubulifera

Phlaeothripidae



Subordes y families

  • Terebrantia. Caracterizar por tener un aparatu pa poner güevos llamáu terebra ovipositor, la oviposicion ye endofítica. Les sos nales anteriores tienen una vena llonxitudinal hasta'l ápice (estremu de la nala) y microtriquias (flecos o pelos). Les nales son en forma d'espada.
  • Tubulifera. Presenta ovipositor en forma de tubu. Les sos nales nun presenten venes o a lo sumo una vena vestigial d'escasu llargor. Les sos nales son de forma arrondada.
  • Phlaeothripidae Uzel, 1895 (447 xéneros en dos subfamilies, alimentar de fungos)
"
Dañu producíu por trips en naranxa.

Importancia agrícola

"
Fueyes de Cafeteru retorcigañaes, dañu causáu por Hoplandrothrips (Phlaeothripidae)

Munches especies son plagues de plantes cultivaes debíu al dañu que causen al alimentase de flores o de verdures a les qu'escoloren o producen deformidaes que les faen menos rentables. Amás, pueden actuar como vectores de más de 20 virus, ente los que destaquen los Tospovirus, qu'inclúin dalgunos de los virus más dañibles, como'l virus de la morenura del tomate. Frankliniella occidentalis ye cosmopolita y ta consideráu'l vector primariu d'enfermedaes causaes por estos virus.[3]

Los que s'alimenten de flores son atraíos por colores florales brillosos (incluyendo blancu, azul y especialmente mariellu), onde aterricen y dan en alimentase. Nun ye infrecuente que delles especies como Frankliniella tritici y Limothrips cerealium piquen a les persones en ciertes circunstancies. Nenguna especie alimentar de sangre d'humanos o animales y nun tresmiten enfermedaes, a lo sumo pueden causar irritación cutanea.[4]

Polinización

Dalgunos de los tisanópteros que s'alimenten de flores sirven de polinizadores y piénsase que podríen ser ente los primeros inseutos n'establecer esta rellación coles sos plantes güéspedes.[5] Scirtothrips dorsalis lleva polen de ajíes o pimientos chiles y ye el polinizador d'esta importante collecha.[6][7][8] Darwin, faciendo estudios de polinización, reparó qu'una redecilla pa torgar que los inseutos visiten les flores nun yera torga pa los tisanópteros.[9] Thrips setipennis ye'l polinizador esclusivu de Wilkiea huegeliana, un pequeñu árbol o parrotal añal unisexual con flores del monte lluviosu d'Australia oriental. T. setipennis ye tamién el polinizador obligáu d'otres plantes d'esa rexón, incluyendo Myrsine howittiana y Myrsine variabilis.[10] El xéneru Cycadothrips ye un polinizador especialista de cicadas que les sos flores tán afeches a la polinización por inseutos pequeños.[11] Tamién son polinizadoress de dellos miembros de la familia Ericaceae,[12] y xueguen un papel importante na polinización de manzanita. Per mediu de la microscopía electrónica puede vese que los tisanópteros acarreten granos de polen xuntaos al envés y a los flecos de les nales, lo cual dexa qu'efectúen polinización.[11]

Referencies

  1. insectos_esisten_en_la_p.htm Comunidá Virtual d'Entomoloxía - ¿Cuántos inseutos esisten na península Ibérica?
  2. http://www.discoverlife.org/nh/tx/Insecta/Thysanoptera/
  3. L. R. Nault (1997). "Arthropod transmission of plant viruses: a new synthesis". Annals of Entomological Society of America, 90: 521–541.
  4. «A review of thrips species biting man including records in Florida and Xeorxa between 1986–1997». Florida Entomologist 88 (4): pp. 447–451. 2005. doi:10.1653/0015-4040(2005)88[447:AROTSB]2.0.CO;2.
  5. «Thrips: the primeval pollinators?». Thrips and Tospoviruses: Proceedings of the 7th Annual Symposium on Thysanoptera: pp. 157–162. 2001.
  6. «Thrips pollination of androdioecious Castiella elastica (Moraceae) in a seasonal tropical forest». American Journal of Botany 88 (9): pp. 1527–1534. 2001. doi:10.2307/3558396. PMID 21669685. http://www.amjbot.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=21669685.
  7. «Pollination and gene flow in chillies with Scirtothrips dorsalis as pollen vectors». Phytomorphology 46: pp. 317–327. 1996.
  8. «Generalist flowers, biodiversity and florivory: implications for angiosperm origins». Taxon 52 (4): pp. 681–5. 2003. doi:10.2307/3647343.
  9. Darwin, Charles (1892). The effects of cross and self fertilization in the vegetable kingdom. D. Appleton & Company.
  10. «Thrips (Thysanoptera) pollination in Australian subtropical rainforests, with particular reference to pollination of Wilkiea huegeliana (Monimiaceae)». Journal of Natural History 35 (1): pp. 1–21. 2001. doi:10.1080/002229301447853. http://dx.doi.org/10.1080/002229301447853.
  11. 11,0 11,1 «Minute pollinators: The role of thrips (Thysanoptera) as pollinators of pointleaf manzanita, Arctostaphylos pungens (Ericaceae)». Journal of Pollination Ecology 16: pp. 64–71. 2015.
  12. «The role of thrips in pollination of Arctostaphyllos uva‐ursi». International Journal of Plant Sciences 169 (6): pp. 776–781. 2008. doi:10.1086/588068. http://www.journals.uchicago.edu/doi/10.1086/588068.



license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST

Thysanoptera: Brief Summary ( Asturian )

provided by wikipedia AST
" Adultos (negros) y bárabos (amarellentaes) de Suocerathrips linguis sobre Sansevieria trifasciata." Seición del aparatu bucal: C=canal alimentario, S=canal salivar, colloráu=llabro, verde=quexal, mariellu=maxilar y palpos, azul=hipofaringe, celeste=llabiu y palpos.

Los tisanópteros (Thysanoptera, gr. tysanos, "flecu" y pteron, "nala") son un orde de pequeños inseutos neópteros, llamaos dacuando trips, thrips o arañuelas. Suelen ser de color marrón o negru. La so alimentación ye casi puramente de vexetales o de fungos. Dalgunos son depredadores d'otros artrópodos. Otros viven dientro de les agalles de Coccoides. Podemos atópase en zones bien variaes: soterraños, presentes en plantes cultivaes, etc. conocen unes 5.600 especies. Munches especies son plagues de plantes cultivaes y vectores de virus, como'l virus de la morenura del tomate.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia AST